Durant la primera meitat dels anys vuitanta el moviment gai es troba en una situació d'estancament i crisi associativa. Per contra no havia deixat d'avançar l'acceptació de la societat, bàsicament gràcies a uns mitjans de comunicació molt permeables. L'irrupció del Vih/sida crea una nova situació que provoca la homofòbia i porta al debat de com afrontar la pandemia.

La Coordinadora d'Iniciatives Gais (CIG) fou fundada al desembre de 1986, constituïda per un grup de militants que abandonen el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), tot obrint una dinàmica de renovació al moviment que tenia lloc al meteix temps arreu del món.

Bases programàtiques de la CIG, després Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya

• Propugnar la normalització del fet homosexual,
• Recollir les preocupacions del col.lectiu de lesbianes i gais de forma sindical, tot fomentant la lluita antidiscriminatòria,
• Assolir la plena igualtat de drets per a lesbianes i gais,
• Priorització de la lluita conta l'Vhi/sida i la solidaritat amb els gais seropositius,
• Foment de la visibilitat de les dones lesbianes,
• Promoció de l'associativisme de lesbianes i gais per centres d'interés i/o questions concretes o sectorials,
• Diàleg amb les institucions i aliança amb les ong's cíviques

Al larg dels primers anys de la CIG es van estructurant aquestes bases d'actuació, renovant les aportacions ideològiques dels grups predecessors, amb dues novetats fonamentals:

• col.laboració i treball dins dels locals d'ambient homosexual,
• exigència a les administracions d'implement del seu deure d'assolir l'igualtat de drets del col.lectiu homosexual.

Fites assolides

VIH/SIDA

• Continuada feina pionera de prevenció de la sida i distribució d'impresos i preservatius als locals gais i zones d'ambient. Gais per la Salut (GPS) organitza les primeres festes de la goma (Zeleste 1987) i nombrosísims tallers de sexe més segur. A partir de 1989 comença la celebració ininterrompuda que ha esdevingut en el Gran Ball de Solidaritat amb els gais seropositius en ocasió del primer de desembre, Dia Mundial de la Sida. Aquest esdeveniment, avui organitzat per Stop Sida i Gais Positius, continua reunint anualment més de mil persones i destacades personalitats de la vida social, balls celebrats successivament a Martin's, Metro, Zeleste, Cibeles, Apolo i a La Paloma aquests darrers anys.
• A partir de 1992 fins al present s'endeguen les campanyes estatals anuals " Cuídate " de prevenció del Vih/sida i solidaritat amb els gais seropositius, encapçalades per la CGL i després gestionades per Stop Sida amb el suport del Ministeri de Sanitat i àmplia pàrticipació d'entitats de tot l'estat.

Drets Civils

• La CIG, de bon principi va donar suport a les demandes d'igualtat de drets que al 1987 formula una parella de gais de Vic qu volia casar-se, i al 1989 al CGL recolza a Juan Reina, el primer a demanar el dret de successió del seu difunt company. En aquest període s'endega la campanya " Estima com vulguis / Estima segur/a ".
• Al llarg de tota la seva història la CGL ha mantingut una continuada presència als mitjans de comunicació i any rera any ha participat a les manifestacions del Orgull LGBT, sempre apostant per una celebració massiva, oberta, lúdica i reivindicativa.
• A partir de 1988, en ocasió de cada comtesa electoral, es posa en marxa la Campanya Vota Rosa, tot cercant el compromís dels partits polítics amb el col.lectiu homosexual.
• Al 1993 i a iniciativa de la CGL es crea un consorci d'onze ong's d'àmbit estatal que porten aterme la campanya antidiscriminatòria " Democracia es Igualdad " subvencionada pel Ministeri d'Afers Socials i recordada pels seus impactants spots de televisió.
• Fruit de Vota Rosa i del suport de les ong's i d'altres grups de lesbianes i gais, la CGL contribueix a guanyar tres grans canvis legislatius:
  1. Al 1994 la LAU, Llei d'Arrendaments Urbans, inclou les parelles de fet homosexuals en el dret de subrogació del contracte de lloguer. Per efecte dominó també queden incloses a la Llei d'Indemnització de les Víctimes de la Violència.
  2. Al 1995 el nou Codi Penal inclou el càstig per les discriminacions per motiu d'orientació sexual a sis articles.
  3. Al 1998 el Parlament de Catalunya promulga la Llei d'Unions Estables de Parella, la primera del seu génere a tot l'estat.

Serveis
La trajectòria de la CGL es caracteritza pel seu servei a la comunitat LGBT a través de cercar solucions mitjançant el voluntariat. Així es crea la primera assessoria jurídica i el primer telèfon d'informació i atenció a homosexuals que deriva en el veterà 900 Rosa (inaugurat el 6 de maig de 1991), font de suport i lluita contra l'Vih/sida entre milers i milers d'usuaris i usuàries.
La CIG va editar la revista " Barcelona Gai " i la CGL " Barcelona Rosa ". De tothom es conegut el carnet GL i el serveis com Acollida i assessoria psicològica, i els més recents e-rosa i la renovada pàgina web.

Solidaritat Internacional
La CGL ha contribuit a guanyar dos reptes històrics com a membre de la ILGA (International Lesbian and Gay Association) : al 1990 Amnistia Internacional accepta ocupar-se dels presos per causa d'orientació sexual com a presos de consciència i al 1993 la OMS retira la homoseuxalitat de la llista de malalties.
Entre 1995 i 1999, el Secretari General de la CGL, Jordi Petit, esdevé electe com a Secretari General de la ILGA. En aquest període la ILGA fou admesa com a ong consultiva al Consell d'Europa i es rebuda per primera vegada per l'Alta Comissionada pels Drets Humans de Nacions Unides al 1998.

Les persones
La tasca de la CGL i les seves comissions, serveis i associacions federades no hauria estat possible sense la dedicació de centenars i centenars de voluntaris i voluntàires a qui hem d'agraïr i reconèixer tantísisma feina desinteressada des de 1986.
Han estat portaveus de la CGL i de les campanyes Vota Rosa, Daniel Gabarró a finals dels 80 i Antonio Guirado als 90.
Els secretaris generals de la CGL han estat Jordi Petit, Isabel Castro, Gemma Sánchez, Xavier Tort, Marc Corral i Albert Barberà.

Actualment conformen la federació Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya les següents associacions, cadascuna amb la seva història, fites i personalitat pròpies:

• Associació Cristiana de Gais i Lesbianes (ACGIL)
• Gais Positius
• Grup d'Amics Gais (GAG)
• Grup Jove
• Stop Sida

Breu bibliografia bàsica sobre història del moviment lgbt a Catalunya i a l'estat espanyol:

• "Homosexualitat avui". Dr.Antoni Mirabet. Ed. Edhasa (Barcelona 1984).
• "Homosexualitat a l'inici del segle XXI". Dr.Antoni Mirabet i 48 col.laboradors/es. Ed. Claret (Barcelona 2000).
• "La sociedad gay". Juan Antonio Herrero Brasas. Ed. Foca (Madrid 2001).
• "25 años más. Una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento glbt ".Jordi Petit. Icaria Editorial (Barcelona 2003).
• "El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975)". Armand de Fluvià. Ed. Laertes (Barcelona 2003).